La resta de la comarca és un altiplà que forma part de la Depressió Central i que es veu solcat per un seguit de serres, turons i valls fluvials. Les altitud d'aquest altiplà estan entre els 600 i 800 m per bé que a les serralades que el solquen s'hi troben altituds entre els 800 i els 1.000 m. Les serralade més importants d'aquests 2/3 de la part meridional de la comarca són la serra de Pinós i l'estribació oriental de la Serra de Castelltallat, al sud, i un seguit de serres de direcció nord-sud que travessen la comarca a modus d'espina dorsal i entre les quals cal esmentar la Serra de Clarà i la Serra de Llobera
Geologia
Al N dominen els massissos calcaris, amb canals estrets de marguestriàsiques, aprofitades pels conreus de muntanya i pels camins de bast. Vers el centre dominen les pudinguesoligocèniques, erosionades que destaquen a la serra de Bastets i impressionen a les fondalades de Vilamala; les valls fluvials hi resten ben encaixades. Al S de Solsona abunden els materials sedimentaris, amb predomini de gresos i margues.[1]
Hidrografia
El territori del Solsonès pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental.
El clima del Solsonès és mediterrani continental, amb estius calorosos i hivern freds. Les precipitacions (amb una mitjana de quatre dies de neu cada any) són més abundant a la primavera i a la tardor. Tot i això, el terç nord de la comarca és més humit que la resta (700 mm anuals que poden arribar a uns màxims de 900 mm front als 400-600 mm als dos terços meridionals.
A la franja més septentrional, és on es troben les majors altituds de la comarca i el clima és d'alta muntanya.
Vegetació
L'any 2006 el 79,36 % de la superfície de comarca era ocupada per la vegetació natural (un 73,60 % per bosc, majoritàriament pinedes), el 19,15 % havia estat roturada per a fer-la apta per al conreu (el 99,7 % de secà) i de la resta, un 1,42 % corresponia a terreny sense vegetació natural i un altre 1,48 % era ocupat per àrees urbanitzades o altres tipus d'infraestructures (carreteres, camins, etc)[2]