|
Article on other languages:
|
L'Altai (xinès Kin-chan) és una regió muntanyosa situada a l'oest de Sibèria (Rússia) i Mongòlia, a la frontera amb la Xina i el Kazakhstan. S'estén des de la vall del riu Irtix i la depressió de Jungària, a l'oest, fins a les muntanyes Saian a l'est, i fins a l'altiplà de Mongòlia al sud. Està travessada per diverses serralades, les principals de les quals són la de Tannu Ola i l'Altai pròpiament dit, en terres mongoles, també anomenat Altai Mongol o Gran Altai. La màxima altitud és el mont Belukha (4.506 m). És una regió amb llacs importants com l'Ubs Nuur i el Chobdo Nuur, i aquí és on neix el riu Obi, a la confluència del Katun i el Bia. Té 1600 km de llarg entre el llac Saisan i el territori al sud-oest de l'alt Selenga i de l'Orkhon superior. L'antiga denominació a les inscripcions de l'Orkhon és Altin-yish (Muntanyes d'Or) en xinès King-shan. Els grecs parlen d'Ektag però segurament es tracta d'Ak Tagh, la Muntanya Blanca, equivalent al T'ien-shan. El nom modern apareix per primer cop en el període calmuc. La part russa comprèn la república de l'Altai i el territori de l'Altai. |
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.