Article on other languages:
- موسيقى_الجاز
- Jazz
- Caz
- Jazz
- Джаз
- জ্যাজ_সঙ্গীত
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Τζαζ
- Jazz
- Ĵazo
- Jazz
- Džäss
- Jazz
- جاز
- Jazz
- Jazz
- Musiche_jazz
- Jazz
- Snagcheol
- Jazz
- ג'אז
- जैज़
- Jazz
- Dyaz
- Dzsessz
- Jazz
- Djass
- Jazz
- ジャズ
- Jazz
- ჯაზი
- ಜಾಝ್_ಸಂಗೀತ
- 재즈
- Iazium
- Jazz
- Jazz
- Džiazas
- Džezs
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Джаз
- Дьаз
- Jazz
- Jazz
- Jazz
- Džez
- Jazz
- Jazz
- Џез
- Jazz
- ஜாஸ்
- แจ๊ส
- Caz
- Джаз
- جاز
- Jazz
- 爵士乐
El Jazz és un gènere musical, originari de New Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica), on es barreja una rítmica pròpia dels negres nord-americans (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).
Quan aquests conjunts s'estabilitzaren, substituïren la tuba pel contrabaix, el bombo i platerets per la bateria i s'hi afegí el piano. Aquesta era la formació de l'Original Dixieland Jazz Band, un grup blanc que emprà la paraula jazz per primera vegada, el 1917. Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per la improvisació (base característica del jazz) s'anà evolucionant fins arribar, als anys 80 i 90 del segle XX, a una fusió d'estils molt diversos. Així, juntament amb cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el jazz incorporà, a partir de 1920, composicions pensades específicament per a ser interpretades per aquests conjunts.
Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instrumemts que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora , bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al jazz.
Un altre tret distintiu d'aquest gènere són les jam sessions, trobades de músics al final dels concerts, en què tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i fins 1945 triomfà l'estil anomenat swing, interpretat per grans orquestres (big bands) de dotze o catorze instrumentistes.
Després de la II Guerra Mundial s'inicià l'esclat del be bop que revolucionà les formes d'improvisar, apropant-les quasi a l'avantguardisme, i també el tipus de sonoritat. El bop és la base del que es coneix, habitualment, com a modern jazz, en oposició al mainstream, més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del bop trobem el cool, també l'estil west coast, el hard bop, el third stream i, finalment, el free jazz, en què no se segueix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la tímbrica, l'experimentació amb els instruments i la discontinuïtat rítmica.
Des de finals dels 60 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fussion.
Taula de continguts |
Principals músics
Per ordre cronològic d'estils:
- New Orleans (Dixieland), Chicago (hot jazz): King Oliver, Louis Armstrong, Kid Ory, Sidney Bechet, Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,
- Swing i anys 30: Fletcher Henderson, Coleman Hawkins, Benny Carter, Roy Eldridge, Duke Ellington, Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, Ben Webster, Ray Nance, Count Basie, Lester Young, Jo Jones, Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Benny Goodman, Gene Krupa, Harry James, Lionel Hampton, Woody Herman, Art Tatum, Glenn Miller, Django Reinhardt, Nat King Cole, Charlie Christian, Erroll Garner.
- Be-bop, cool, jazz dels anys 50: Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Thelonious Monk, Kenny Clarke, Max Roach, J.J. Johnson, Miles Davis, Stan Getz, Gerry Mulligan, Chet Baker, Clifford Brown, Sarah Vaughan, Dexter Gordon, Clark Terry, Paul Gonsalves, Wes Montgomery, Sonny Rollins, John Coltrane, Charles Mingus, Bill Evans, Tete Montoliu, Cannonball Adderley, Art Blakey, Sonny Clark.
- Free jazz, fussion i latin jazz, darreres tendències : Ornette Coleman, Archie Shepp, Sun Ra, Cecil Taylor, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Chick Corea, Wayne Shorter, Jaco Pastorious, Keith Jarret, Ron Carter, Jack deJohnette, Pat Metheny, Lester Bowie, Jan Garbarek, Winton Marsalis, Terence Blanchard, David Murray, John Zorn, Don Byron, Theo Jörgensmann, Steve Coleman, Joshua Redman, James Carter, Diana Krall, Cassandra Wilson, Jordi Rossy, Poncho Sánchez, Chucho Valdés, Tito Puente...
Ritmes ballables del segle XX amb influència del jazz
- El bòston.
- El one-step.
- El fox-trot.
- El xarleston.
- El bugui-bugui.
- El swing.
- El jive.
- El lindy.
- El jitter-burg.
- El jerry bug.
- El twist.
- El rock'n'roll.
- La rumba-fox.
- El mambo.
- La bossa nova.
- El filin.
- La salsa.
Principals festivals a Catalunya
Catalunya és terra de jazz i es concentren bastants festivals. Els més destacats són:
- Festival de Jazz Terrassa, a l'hivern.[1]
- Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, la setmana anterior a la de Pasqua.[2]
- Festival de Jazz de Barcelona,a la tardor.[3]
- Festival de Jazz Costa Brava - Palafrugell a l'octubre
Vegeu també
Jaç, revista editada pel Grup Enderrock.
Enllaços externs
More about Jazz: jazz music, jazz smooth, jazz utah, blue jazz like, guitar jazz, blues jazz, festival jazz new orleans, jazz piano, art blakey jazz messenger,