Isidor de Sevilla

Article on other languages:

Estàtua de Isidor de Sevilla a Madrid, per Josep Alcoverro i Amorós (1892).

Isidor de Sevilla (Isidorus, Ἰσίδωρος) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador del seu temps.

Era descendent d'una honorable família goda fill de Severià, que fou governador de la província Cartaginense, i el seu germà gran Fulgenci fou arquebisbe de Cartago Nova, i un germà també més gran, Leandre de Sevilla, fou també bisbe de Sevilla.

A la seu de Sevilla va passar una anys de joventut Isidor. A la mort de Leandre el 600 o 601 el va succeir en la seu episcopal i va fundar un col·legi per educació de la joventut; després va anar a Roma per entrevistar-se amb el papa Gregori I, i el 616 o 617 va presidir el II Concili de Sevilla, i el desembre del 633 el IV Concili de Toledo. Va morir a l'església de Sant Vicenç el 4 d'abril del 636. Encara es recordat amb elogi a les actes del VIII Concili de Toledo que es va fer 14 anys després de la seva mort (Nostri seculi doctor egregius, ecclesiae Catholicae novissimum decus, praecedentibus aetate postremus, doctrinae comparatione non infimus, et, quod majus est, in saeculoram fine doctissimus atque cum reverentia nominandus).

Les seves principals obres són:

  • I. Originum s. Etymologiarum Libri XX'. Una enciclopèdia de les arts i les ciències
  • II. De Differentiis s. De Proprietate Verborum, llibre gramatical en dos parts
  • III. Liber Glossarum Latinarum, col·lecció de glossaris
  • IV. De Rerum Natura, s. De Mundo, dirigit al rei Sisebut, llibre de filosofia
  • V. Chronicon. Llibre d'història des de la creació del mon fins al 627
  • VI. Historia Gothorum, historia dels gots des del regnat de Valerià i Gal·liè fins a la mort de Sisebut
  • VII. Historia Vandalorum, història dels vàndals des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels bizantins (més de 123 anys narrats en només un foli)
  • VIII. Historia Suevorum, història dels sueus des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels visigots, 126 anys narrats amb un espai reduït
  • IX. Poemata. Col·lecció de poemes entres els quals el trocaics tetràmetres Lamentum Poenitentiae pro Indulgentia Peccatorum,

La resta de la seva obra es de caràcter teològic

  • X. De Vita et Obitu Sanctorum qui Deo placuerunt
  • XI. De Scriptoribus Ecclesiastics Liber, o De Viris Illustribus, o Isidori Additio ad Libros S. Hieronymi et Gennadii de Scriptoribus Ecclesiasticis, continuació de l'obra de Jerònim
  • XII. De Officiis Ecclesiasticis Libri II
  • XIII. Regula Monachorum
  • XIV. Liber Pröoemiorum, or Pröoemia in Libros Veteris ac Novi Testamenti
  • XV. Commentaria in Vetus Testamentum, o Quaestiones et Mysticorum Expositiones Sacramentorum in Vetus Testamentum
  • XVI. Allegoriae quaedam Sacrae Scripturae
  • XVII. Expositio in Canticum Canticorum Salomonis
  • XVIII. Sententiarum, s. De summo Bono Libri III
  • XIX. De Nativitate Domini, Passione et Resurrectione, Regno atque Judicio
  • XX. De Vocatione Gentium

Els dos darrers apareixen de vegades en conjunt sota el nom Contra Nequitiam Judaeorum, o, Contra Judaeos Libri II o De Fide Catholica ex Vetere et Novo Testamento, o Testimoniorum de Christo et Ecclesia Liber.

  • XXI. Synonimorum, s. Soliloquiorum Libri II
  • XXII. De Contemptu Mundi Libellus
  • XXIII. De Conflictu Vitiorum et Virtutum
  • XXIV. Exhortatio ad Poenitentiam cum Consolatione ad Animam de Salute desperantem
  • XXV. Norma Vivendi
  • XXVI. Oratio de Flendis semper Peccatis ad Correctionem Vitae
  • XXVII. Oratio contra Insidias Diaboli
  • XXVIII. Epistolae. Un nombre considerable de cartes dirigides entre d'altres a Ludifred bisbe de Còrdova (Quodnam Episcopi et ceterorum sit Officium in Ecclesia) a Massona bisbe de Mèrida ( Qui sunt reparandi post Lapsum vel qui non i Quare sit institutum post septem Annos in pristinum Statum Poenitentes redire) i altres.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Isidor_de_Sevilla»

This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.