Fulla

Article on other languages:

• Volla
• Fulla
• Fulla
• Fulla_(Göttin)
• Φούλα
• Fulla
• Fulla
• Fulla_(Mythologie_Nordique)
• Fulla
• Fila
• Filla
• Fulla
• Fulla
• Фулла
• Fulla
• Fulla
• 芙拉

	del.icio.us
	Digg
	Furl
	Reddit
	Rojo
	Add to OnlyWire

Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat

Una fulla és un òrgan laminar de creixement limitat de les plantes i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits. Neix als nusos i es disposa lateralment sobre la tija. És habitualment verd amb simetria bilateral i especialitzat en la fotosíntesi. Per a aconseguir la seva funció, una fulla és típicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cèl·lules (clorènquima) a la llum sobre una ampla superfície, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. És a les fulles a on, en la majoria de les plantes, té lloc la respiració i la transpiració.

Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua, i en algunes plantes es troben modificades per a d'altres propòsits. Algunes plantes són mancades de fulles i s'anomenen afil·les.

Anatòmicament i segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat, hi ha cinc tipus bàsics de fulles:

• Cotilèdons: que es correspon amb la primera fulla, o fulles, de l'embrió de les fanerògames
• Catafil·les: o fulla esquamiforme situada per damunt dels cotiledons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu
• Nomofil·les o fulles pròpiament dites: són les fulles normals, situades en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.
• Hipsofil·les o bràctees: són òrgans foliacis situats entre els nomofil·les i els antofil·les
• Antofil·les: cadascuna de les fulles modificades que integren la flor.

Estructura de la fulla

Una fulla consta de les següents parts, algunes de les quals poden mancar:

• Limbe: part laminar de la fulla, especialitzada en les funcions de fotosíntesi i intercanvi de gasos, on es diferencien l'anvers (cara superior amb més exposició a la llum) i el revers (cara inferior on es marquen més els nervis), quan la posició de la fulla és horitzontal. Si la disposició és vertical no presenta cap diferència morfològica aparent.
• Pecíol: peu que sosté la fulla. Pot tenir estípules.
• Base: part més eixamplada a l'extrem del pecíol oposat al limbe, on el pecíol s'uneix a la tija.

Estructura anatòmica

En l'anatomia interna de la fulla, es distingueix una epidermis superior i una epidermis inferior, entre les quals hi ha el mesofil·le, que consta de dues parts, una de superior, anomenada parènquima en palissada, de cèl·lules atapeïdes i riques en cloroplasts, i una d'inferior, anomenada parènquima esponjós o lacunar, que presenta molts espais i és integrada per cèl·lules més grosses i amb força menys cloroplasts.

Peces accessòries de la fulla

Algunes fulles presenten a banda i banda de la base del pecíol uns apèndixs, generalment foliacis, anomenades estípules. Entre les dicotiledònies on són molt més freqüents solen aparèixer com un parell d'escates o folíols a la base de la fulla. En les monocotiledònies són escasses i quan estan presents sol haver només una a cada full. El paper de les estípules és protegir el primordi foliar o les estructures associades a ella, per això en moltes plantes quan es desenvolupa la fulla les estípules es desprenen. A vegades són de mida gran, com en el cas de Pisum o es confonen amb les fulles com en Rubia. Algunes vegades les dues estípules són concrescents i formen una sola peça que encercla la tija anomenada òcrea; aquest darrer cas és freqüent en el gènere Polygonum.

Algunes fulles presenten la base eixamplada que envolta totalment o parcialment la tija; aleshores, la base s'anomena beina. En les gramínies, que gairebé mai no tenen pecíol, i eventualment en altres plantes, a la zona d'unió entre la beina i el limbe, es troba un apèndix membranós o lígula.

Ocasionalment en algunes plantes que no tenen estipules els folíols de la base de la fulla poden assumir el paper de les autèntiques que es deformen i es poden distingir de la resta dels folíols. Aquestes s'anomenen pseudoestípules. Per diferenciar de les autèntiques, de vegades cal recórrer a l'anàlisi dels rastres foliars.

Modificacions de les fulles

• Bràctea o hipsofil·le: fulla situada vora de flors, generalment de forma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. També, s'anomena bràctea a qualsevol fulla situada a la tija immediatament per sota d'una flor, encara que sigui idèntica a les vegetatives.

• Catafil·le: s'anomena així a les fulles en forma esquamiforme, i amb freqüència, de consistència membranàcia i mancades de clorofil·la, amb la missió de protegir a alguns òrgans i als meristemes florals o vegetatius. Quan es desenvolupen sobre les tiges subterranis s'anomenen escates.

• Circell: òrgan d'aspecte filiforme que es cargola al voltant d'un suport, que presenten les plantes enfiladisses com a conseqüència de la transformació total o parcial de les seves fulles. Encara que poden produir a partir de les tiges també s'originen per transformació d'una fulla o alguna de les seves parts.

• Espina: apèndix rígid i punxent, que generalment inclou teixits interns a més dels epidèrmics, que prové d'una part de la fulla o del total del limbe foliar. En algunes plantes els teixits epidèrmics del full produeixen excrescències en forma d'espina que poden situar sobre els nervis, el marge, les dues cares del limbe o el pecíol, en aquests casos les espines no es corresponen amb una transformació de la fulla sinó que representen una característica més de l'òrgan.

• Glàndules i tricomes: són formacions epidèrmiques o subepidèrmiques que es poden desenvolupar sobre diferents parts de les tiges i de les fulles. Sovint quan es tracta d'òrgans pluricel·lulars especialitzats on es segreguen algun tipus de substància (aigua, sals, essències, nèctar, etc .. .) s'anomenen glàndules.

• Òrgans caçadors: la majoria de les plantes anomenades "carnívores" atrapen insectes o altres petits animalons per proveir-se de nitrogen en ambients on els nitrats són escassos, ja sigui perquè la pluja renta el sol ràpidament o existeix un procés de reciclatge deficient. La captura gairebé sempre es realitza mitjançant transformacions de les fulles. A vegades, n'hi ha prou amb una superfície amb glàndules i adherent (Pinguicola), però en altres ocasions la fulla es transforma en un complicat mecanisme en forma de cep (Dionea) o d'urna (Nepenthes).

• Propàguls i altres estructures epífil·les: Habitualment s'admet que les fulles són òrgans de creixement limitat incapaços, per tant, de desenvolupar altres estructures. Tanmateix hi ha alguns casos en què des de la fulla es produeixen flors capaces d'actuar com a propàguls. Aquest fenomen s'anomena epifília i es pot produir per diferents mecanismes, un dels quals és la presència de cèl·lules del primordi foliar que conserven la seva capacitat de creixement generant sobre la fulla adulta nous brots.

• Dimorfisme polimorfisme o heterofília: és un fenomen molt freqüent que es produeix quan les fulles d'una planta varien en mida o forma. Les modificacions de les fulles poden obeir a adaptacions per a realitzar diferents funcions (protectora, tròfica), induïdes per les condicions ambientals (sol, ombra) o ser conseqüència de l'estat de desenvolupament (cotiledons, fulles vegetatives).

Funcions de la fulla

Encara que les fulles poden transformar-se en estructures protectores (esquames) o en peces florals, les seves funcions primordials són la fotosíntesi, la respiració i la transpiració. Aquestes activitats es poden efectuar també en les tiges herbacis i en les porcions joves de les tiges llenyosos (tiges amb estructura primària). De fet en algunes plantes afil·les com els cactus, aquestes funcions recauen totalment sobre les tiges.

• Funció clorofíl·lica o fotosíntesi: consisteix en la síntesi de les substàncies orgàniques nutritives a partir del CO₂ atmosfèric (absorbit a través dels estomes) i l'aigua que en els cormófitos és subministrada per les arrels. El procés requereix un consum energètic que s'obté a partir de la llum solar i genera O₂. En condicions d'il·luminació el balanç entre el O₂ desprès en la fotosíntesi i el CO₂ absorbit, emmascaren a la respiració, motiu pel qual durant el dia les plantes desprenen oxigen i absorbeixen CO₂ a través dels estomes.

• Respiració: l'energia necessària per a desenvolupar l'activitat biològica s'obté de la metabolització dels productes (sucres) generats per la fotosíntesi. Molts aquests processos requereixen la presència d'oxigen i desprenen CO₂. En la foscor, quan cessa l'activitat fotosintètica, el balanç s'inverteix de manera que la planta desprèn anhídrid carbònic i absorbeix oxigen. Encara que la respiració es realitza per totes les cèl·lules vives de la planta i no només en les fulles, l'intercanvi de gasos es fa majoritàriament a través dels estomes que són molt més abundants en les fulles que en altres parts de la planta.

• Transpiració: és la pèrdua de l'aigua, que a les plantes vasculars, es realitza a través dels estomes. La transpiració és un procés fonamental perquè la saba bruta pugui moure's des del sòl fins la fulla i per controlar la temperatura del vegetal.

Aquestes funcions es veuen afavorides per l'estructura foliar, la forma laminar de la majoria de fulles facilita l'intercanvi gasós i la recepció de llum. A més, aquest procés es pot controlar de forma precisa variant l'orientació de la làmina en funció de la necessitat energètica.

Articles relacionats

• Morfologia foliar.

Referències

• Font i Quer, P. Iniciació a la botànica 1938 (2a ed. 1979, amb Bolòs, O., Ed. Fontalba. ISBN 84-85530-08-X)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fulla

More about Fulla: fulla jug sun, fulla newboy, doll east fulla middle, car fulla white boy, barbie fulla, fulla game, fulla com, com fulla hotmail, fulla funk plate,