|
Article on other languages:
|
Els espermatòfits (Spermatophyta) és un grup monofilètic amb rang de superdivisió del regne de les plantes (Plantae). Comprenen tots els llinatges de plantes vasculars que produeixen llavors. El nom científic prové del grec σπέρμα ("sperma", que significa "llavor"), i φυτόν ("fiton", que significa "planta"), que es tradueix com "plantes amb llavor". La circumscripció del grup (és a dir, els taxons dels que és compost) coincideix exactament amb la de l'antic tàxon al qual Linné va donar el nom de fanerògames, que per tant és un altre sinònim d'aquesta divisió. A causa que en els espermatòfits el gra de pol·len produeix un tub (haustorial o pol·línic) per arribar a l'òvul i fer possible la fecundació, aquest grup també havia estat anomenat dels embriòfits sifonògams (del grec: 'embrios': embrió; 'fiton': planta; 'xifos': tub; 'gamos': unió sexual); literalment, "plantes amb embrió la unió sexual del qual ocorre amb tub". També han rebut el nom d'antòfils que significa plantes amb flors. De vegades, l'argot científic es refereix genèricament a aquest grup com embriòfits, deixant fora als embriòfits asifonògams que es reprodueixen per espores on hi ha els briòfits i les falgueres i afins. Avui en dia els espermatòfits són, per molt, el llinatge més extens de plantes vasculars, amb unes 270.000 espècies vivents[1]. Un sol subclade és el responsable d'aquesta diversitat: les angiospermes, o plantes amb flors amb periant. Altres subclades, normalment agrupats com "gimnospermes", són les cícades, els ginkgos, les coníferes i els gnetals, totes elles no productores de flors periantades. Referències
|
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.